Una de les tradicions que té l'escola és explicar la coneguda llegenda als més petits.
Aquest any en Kamaldeep i la Miluska ho han fet amb molta il·lusió.
La llegenda de sant Jordi és
un relat que té gairebé 2.000 anys d’història i que en tots aquests anys ha
estat notablement desvirtuada. Arrenca amb les persecucions cristianes durant
l’imperi romà, i hi intervenen les croades, un dels llibres més difosos de
l’edat mitjana i el folkorista Joan Amades.
La versió que va aplegar, Joan Amades, al
segle XIX té un seguit de trets que són únics de la versió catalana, fruit d’un
lent procés d’adaptació que va durar segles. El primer és la localització: el
nostre relat no passa a Silene (Líbia), on el va situar Iacoppo da Varazza,
sinó a Montblanc, i en algunes versions, a Rocallaura. I el segon matís és que
la nostra tradició oral explica que, una vegada mort el drac, les gotes de sang
que arribaven a terra es convertien en un roser que floria amb profusió i del
qual el cavaller va agafar la flor més formosa per obsequiar la princesa abans
de desaparèixer.